VIATGE A ÍTACA

Qui no ha escoltat parlar alguna volta del gran Homer? Estic ben segura que amb la lectura de l’Odissea, tots nosaltres ens hem endisat en el meravellós viatge cap a Ítaca, hem viatjat amb Ulisses, inclús hem escoltat el càntic de les sirenes de ben aprop …

Molts han sigut els que han intentat traslladar l’apassionant història homèrica al cinema però molt pocs han aconseguit emocionar al públic; no obstant això, el poeta grec Konstantin Kavafis va saber captar tot el significat que Homer intentà plasmar en la seva obra, i ens la va fer arribar en forma de poema.

“Ítaca”, així és com es titula el poema, compara l’expedició que realitzà Ulises amb la nostra pròpia vida, la qual es troba plena de perill però també de glòria. Anys després, el magnífic cantant Lluís Llach va fer una adaptació d’aquest poema i el convertí en una meravellosa cançó de més de quinze minuts de duració, en el transcurs dels quals, si prestem atenció, podem arribar a escoltar el so de les ones del mar…

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.