MAGNA ÁGORA

Qui anava a dir-li al gran director de cine espanyol Amenábar, que una vegada tractats temes com el terror (Los otros) o biogràfics (Mar adentro), aquesta volta s'endinsara en el sempre cautivador món dels romans mitjançant la direcció del film Ágora?
Perfectes exteriors, planols diversos, una magnífica banda sonora junt a un vestuari d'allò més aconseguit, i una espectacular representació (cal destacar el paper de la protagonista, Hipàtia, interpretada per Rachel Weisz) fan d'aquesta pel·lícula una porta oberta a la Alenxandría del segle IV d.C.

D'una manera general, i sense aprofundir, puc dir que la història gira al voltant de Hipàtia, una filòsofa i astrònoma molt fidel als seus principis que, en les acaballes de l'Imperi Romà lluita per salvar la sabiduria del món antic, acumulada en la gran biblioteca d'Alexandría, la més important d'Europa. Açò es degué a les revoltes cristianes, produides pel fanatisme religiós, que van destruir tot allò en el que Hipatia creía.

Pel que sembla, eixa falta de rigorositat en la que moltes voltes solen caure els directors de cine, no apareix en la producció d'Amenábar. El director, tan sols pretenía traslladar els fets ocorreguts a la gran pantalla; és clar que, tractant-se d'una pel·lícula i no d'un documental, moltes coses de les que es conten no són del tot rigoroses, com per exemple, la mort de Hipàtia, la qual fou assassinada pels cristians de Ciril d'una manera molt més cruel i amb una edat molt més avançada.

Des del meu punt de vista, cal destacar l'alt grau de filosofía que conté, és a dir, Ágora no és tant sols una "pel·li de romans", és molt més; és una crítica als fundamentalismes ( siguen els que siguen), a la posició de la dona en l'època i a la intolerància ... és una defensa del coneixement racional front al dogma. En definitiva, és d'aquelles pel·lícules que pretens que tant sols siga "una més", però que, una volta finalitzada, et deixa amb un dolç sabor de boca ... i es que aconsegueix el que és més difcíl, crear una empatía amb l'espectador, fer que aquest reflexione i cree un vincle entre el passat i el present.
Una vegada més, bravo Amenábar !

Per saber més sobre el tema, pots mirar aquest enllaç.